domingo, 8 de marzo de 2009

Obres de William Shakespeare

El mercader de Venècia

Bassanio, un noble però pobre venecià, li demana al seu amic Antonio, un ric comerciant, que li presti 3.000 ducats per poder cortejar a la rica hereva Porcia. Antonio, que té tots els seus diners emprats en els seus vaixells a l'estranger, decideix demanar-li prestada la suma a Shylock, un jueu usurer. Shylock accepta deixar els diners amb la condició que, si la suma no és retornada en la data fixada, Antonio haurà de donar una lliura de la seva pròpia carn més pròxima al cor. Per voluntat del seu pare, Porcia s’ha de casar amb aquell pretendent que, entre tres cofres (un d'or, l’altre de plata i l’altre de plom), esculli aquell que conté el seu nom. Bassanio tria l'encertat, que és el de plom, i es compromet amb Porcia. Ella, li dóna una aliança com a mostra d'amor, que Bassanio no haurà de deixar mai. El mateix que fa Nerissa (la criada de Porcia)amb Graciano (un amic de Bassanio). Arriben notícies que els vaixells d'Antonio han naufragat i que el deute no ha estat pagat, aleshores es quan Shylock reclama la seva lliura de carn.










Tal situació desemboca en un judici presidit pel duc de Venècia i al que assisteix Porcia, disfressada d'advocat, i la seva criada Nerissa d’ajudanta, disposades a defensar a Antonio. Després de molt discutir, Porcia dóna la raó a Shylock i admet que aquest, per llei pot cobrar-se la lliura de carn, però la dificultat està que només pot ser carn i que no es pot vessar ni una sola gota de sang. Shylock, enganyat i desemmascarat com conspirador es jutjat i el Gran Duc li perdona la vida, però el càstig és que li ha de donar la meitat de les seves riqueses a Antonio i l'altra meitat a l'Estat. Antonio li perdona la seva part si el jueu es fa cristià i dóna en herència les seves propietats a la seva filla Jessica, que s'ha casat amb Lorenzo (un cristià), motiu pel qual s'ha anat lluny i ha estat desheretada. Així ho fa. L’advocat (Porcia) al costat del seu ajudant (Nerissa) li demanen com recompensa les seves aliances a Bassanio i a Graciano i ambdós les hi donen. I quan arriben A Belmont (casa de Porcia) els dos apareixen sense l'aliança, però al cap i a la fi ambdues confessen que van ser elles les que van ajudar a Antonio. L'obra acaba amb l'arribada a port dels vaixells d'Antonio sans i estalvis.










Shylock i Jessica










Hamlet









El rei de Dinamarca mor i el seu germà Claudio puja al tron. Es casa de manera sobtada amb Gertrudis, la reina, i el príncep Hamlet es sumeix en una profunda depressió. Se li apareix una nit el fantasma del seu pare, el rei difunt, qui li revela que Claudio el va matar per accedir a la corona, i li exigeix venjança. El príncep no ho fa sinó fins a més tard, i mentrestant fingeix estar boig, pel que sembla perquè el monarca no sospiti quins són les seves veritables intencions. La causa per la qual Hamlet adopta aquesta estranya actitud és objecte de gran debat entre el rei i la reina, que creuen que sofreix una pertorbació per la mort del seu pare, i Polonio, el vell camarlenc, qui considera que Hamlet està sofrint els efectes de l'amor que sent per la seva filla Ofelia.





Per a confirmar el que s'ha dit per l'espectre, Hamlet disposa que es representi en la cort una obra que il·lustri l'assassinat descripto pel esoectro del seu pare, i d'acord a la reacció del rei, podrà saber si ell realment va cometre el crim. En la meitat de l'obra Claudio es retira molt pertorbat, i el príncep confirma així les revelacions de l'ombra. Després de la representació teatral, Hamlet enfronta a la seva mare, i mentre li retreu l'haver-se casat amb Claudio, escolta a algú darrere d'una cortina. Com creu que es tracta de la veu del rei, treu la seva espasa i la hi clava, però no mata a Claudio, sinó al indiscreto de Polonio.





L'espectre reapareix i insta a Hamlet a acabar la seva tasca. Però no pot; el rei ho envia A Anglaterra i dóna l'ordre que ho matin en aquest país, però el príncep assoleix escapar, falsificant les ordres del rei. Quan regressa a Dinamarca s'assabenta que Ofelia es va tornar boja i es va ofegar. La seva germano Laertes, sense buscar proves ni fer una anàlisi de la situació abans d'actuar, s'apressa per a venjar la mort del seu pare. El rei ho persuadeix perquè participi en un combat d'esgrimeixi amb Hamlet, equipat amb un arma enverinada per a assegurar la mort del príncep. Durant el mateix, Laertes assoleix la seva comesa, enverinant a Hamlet, però també rep una ferida amb l'espasa adulterada. Abans de morir, el príncep veu que la seva mare pren una beguda enverinada que era per a ell, i mata a Claudio.







El fantasma de Hamlet





Macbeth




La tragedia, puede ser dividida en cinco partes:
Macbeth, un general del ejército escocés, y Banquo, tras venir victoriosos de una sublevación, se encuentram a tres brujas. Estas, les cuentan su futuro más reciente: Macbeth recibiría el título de Barón de Cawdor y los descendientes de Banquo accederían al trono también. Macbeth es nombrado Barón de Cawdor.
Macbeth al llegar a su castillo, le cuenta lo sucedido a su esposa, y ambos, deciden asesinar al rey Duncan. El rey, tras haberse auto invitado para honrar al glorioso Macbeth, llega a su casa y es entonces, cuando éste duda de realizar tan macabro asesinato. Lady Macbeth duda de su poco honor y hombría por lo que Macbeth se retracta y decide matarlo.
Tras dar vino en exceso a los criados, Macbeth lleva a cabo la matanza. Lleno de arrepentimiento, se siente incapaz de reaccionar siendo Lady Macbeth quien le arrebata de sus manos los puñales y los coloca en manos de los criados dormidos.
Al ser pública la noticia, los hijos del rey, Malcolm y Donalbain huyen a Inglaterra e Irlanda respectivamente, por lo que se convierten así en los principales sospechosos. Luego las brujas vueklven a revelarse. Ahora la principal preocupación de Macbeth es que los hijos de Banquo pasasen a ocupar el trono, según las profecías de las brujas. Por ello, decide contratar a unos asesinos a sueldo para que acaben con Banquo y su hijo Fleance. Sólo consiguen matar al primero mientras que Fleance promete vengar la muerte de su padre mientras se que escapaba. Al enterarse Macbeth, cuando daba una cena a los nobles por su reciente coronación, vive momentos de locura. Pronto, se reune nuevamente con las brujas que esta vez le dicen que no serà vencido hasta que el bosque de Birnam no suba hasta Dunsinane, que tenga cuidado con Mascduff y que nadie nacido de mujer le hará daño. Macbeth quiere saber más, por lo que las brujas le muestran una imagen de ocho reyes descendientes de Banquo.
El protagonista, manda matar a la familia de Macduff, pero éste último consigue huir a Inglaterra. Allí se encuentra con Malcolm, y ambos deciden vengar las muertes de sus familiares, con la ayuda del rey de Inglaterra. Por otra parte, Lady Macbeth está cada vez más enferma; sufre fuertes pesadillas en las que declaraba que tiene las manos manchadas de sangre. Tras fuertes gritos, a Macbeth se le comunica la muerte de ésta. Finalmente, al ejército inglés se le une él ejército de Macbeth, cuyos hombres no le son fieles y luchan contra Macbeth, ya sin el respaldo de sus hombres, quedando así nombrado rey, en Scone, Malcom.



Las tres brujas

La locura de Macbeth

Otelo

http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/otrosautoresdelaliteraturauniversal/Shakespeare/Otelo/index.asp

Romeo y Julieta

http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/OtrosAutoresdelaLiteraturaUniversal/Shakespeare/RomeoyJulieta/index.asp

La història es desenvolupa en Verona, on viuen dues famílies que són rivals, els Montesco i els Capuleto. Romeo, únic hereu dels Montesco, entra sense ser convidat al ball dels Capuleto, en el qual coneix a Julieta, filla única dels Capuleto; ambdós s'enamoren a primera vista. Sabent que els seus pares mai permetran la seva unió, es casen en secret, amb ajuda de Fra Lorenzo. El mateix dia de la cerimònia, Teobaldo insulta a Romeo, a pesar d'això aquest últim refusa batre's. Però Mercutio, el millor amic del jove Montesco, entaula duel a mort amb Teobaldo. Romeo tracta de separar-los i Teobaldo aprofita para ferir mortalment a Mercutio. Romeo, llavors repta a Teobaldo i venja al seu amic matant al seu adversari. El Príncep de Verona, indignat pels successos, condemna a Romeo al bandejament o a la mort. Romeo es troba desesperat, perquè estarà separat de Julieta, però Fra Lorenzo li aconsella escapi a Màntua, fins que pugui ser publicat el seu matrimoni amb Julieta i es reuna amb ella. Romeo fuig a Màntua després d'una última entrevista amb Julieta. El Conde Paris, parent del príncep, demana la mà de Julieta i li és concedida. Julieta es nega i demana auxili a Fra Lorenzo, qui li aconsella que accepti les noces i li lliura un petit franc amb un elixir que la sumirà en estat catalèptic, semblat a la mort. Li indica prendre'l la nit anterior a les noces i es compromet a estar amb ella quan desperti en la cripta de la seva família, acompanyat de Romeo, després ambdós joves escaparien. Fra Lorenzo envia un missatger a Romeo (Fra Juan) perquè venja per Julieta en el moment de despertar. No obstant això, el missatger no troba a Romeo, ja que aquest avisat pel seu criat (Baltasar) que Julieta ha mort, surt immediatament cap a Verona. Romeo arriba a la cripta dels Capuleto trobant-se amb Paris, que anava a dipositar flors a la seva futura esposa. El Comte s'indigna al veure a Romeo, ambdós es baten, resultat vencedor el jove. Romeo s'acosta a Julieta, la besa per última vegada i presa verí, morint als peus del seu estimada. En aquest moment arriba Fra Lorenzo, qui s'atemoreix al veure els cossos de Paris i Romeo. Julieta desperta i el frare tracta de convèncer-la perquè fugi amb ell, però la jove es nega al veure al seu espòs mort. Fra Lorenzo es va i Julieta s'acosta a Romeo, ho besa i es fereix amb el punyal del seu espòs, morint abraçant al seu estimat. Els guàrdies aprenen a Fra Lorenzo i a Baltasar. Fra Lorenzo revela la veritat davant el Príncep de Verona, els Montesco i els Capuleto. Amb la mort de Romeo i Julieta, se segella la pau entre les dues famílies rivals.

martes, 10 de febrero de 2009

William Shakespeare (1564-1616)

Etapes:

A. 1590-1601:
Drames històrics -> Enrique IV, Ricardo II
Comèdies -> Sueño de una noche de verano, El mercader de Venecia, La fierecila domada, Las alegres muchachas de Windsor, Mucho ruid y pocas nueces, Como gusteis, La comeida de las equivocaciones, etc.
Tragèdies -> Romeo y Julieta

B. 1601-1608:
Drames històrics -> Enrique V, Ricardo III, Júlo César, Antonio y Cleopatra, Coriocano, etc.
Comèdies -> A buen fin no hay mal principio, Medida por medida
Tragèdies -> Hamlet, Rey Lear, Macloeth, Otelo

C. 1608-1611:
Comèdies -> Cuento de invierno, La tempestad




Va nèixer al 1564, era fill d'un comerciant. Es va casar molt jove amb una dona major que ell. Té una cultura autodidacta. Es trasllada a Londres i comença treballant en la porta d'un teatre aparcant els carros de caballs.

Comença a escriure i les seves primeres obres de teatre són drames històrics. Escriu algun d'aquests probablement en col.laboració amb Marloue. Escriu també 150 poemes amorosos aproximadament. Shakespeare es converteix en l'autor més respectat i admirat fins a tal punt que pràcticament es converteix en amo del teatre fix més important de Londres, el Globe. Després d'aixì, ja venen les seves grans obres com Hamlet o El Rey Lear. El teatre es crema i Shakespeare comença a deixar d'escriure. Després tornarà per escriurà molt poc i pràcticament es retira. Mor el 23 d'abril del 1616.



El teatre barroc en Espanya i el teatre Isabelí en Anglaterra tenen característiques en comú:

- Busquen trencar amb les normes i unitats del teatre clàssic.

- Tenen una coble acció, diferents línies argumentatives.

- Es barreja lo tràgic i lo còmic.

- És important la figura del graciós que aporta el contrapunt còmic. En Espanya sol estar representat per un criat i en Anglaterra per un paiaso. Ho bé fan un paper de bufó o bé de foll.

Teatre de Shakespeare

Primera etapa (1590-1601):

Etapa optimista, potser per les seves obres de joventut. Escribirà moltíssimes de les seves grans comèdies que segueixen la forma argumental de l'equívoc, de l'embolic. Una obra seva molt interessant és El Mercader de Venècia. Narra la història d'en Bassamio, un jove comerciant que té negocis a ultramar i està enamorat d'una dona anomenada Porcia. No té diners per pretendre estar amb ella i li demana diners al seu amic Antonio i aquest, li demana un prèstec a un jueu, en Shylock. Els prejudicis racials són molt importants aquí.

domingo, 1 de febrero de 2009

Poemas caballerescos

El Romance de Tebas
Poema d'uns 10.000 versos inspirat, no en la Tebaida d'Estaci, sinó en un resum d'aquesta. Està compost en pars octosíl·labs i, com altres poemes del mateix tipus, lo fantàstic desapareix, i els grecs n’adopten els mètodes francesos de Guerra I el codi francès d’amor cortès.
Romance de Eneas
Obra literària medieval francesa que torna a narrar de manera bastant fidel la Eneida del poeta llatí clàssic Virgili, si bé introdueix alguns temes que no hi són en l’original.
Historia Regum Britanniae
Història dels reis de Bretanya és una crònica pseudohistòrica de Gran Bretanya, escrita pel galès Godofredo de Monmouth, entre els anys 1130 i 1136. El llibre resenya les vides dels reis dels bretons cronològicament, començant amb els troyans que van escapar de la guerra de Troya i van fundar la nació britànica; i acaba quan els anglosaxons van prendre el control del país en el segle VII. Se tracta d'una de les peces centrals de la matèria de Bretanya.

Guido Cavalcanti

Cavalcanti va ser un dels poetes que van conrear a Itàlia el model de poesia galant de la Provença francesa. És gairebé un component tècnic d'aquesta lírica que una dona sigui la destinatària dels versos del poeta. La dona idealitzada, en el cas de Cavalcanti està unida a idees complexes i dramàtiques. Gairebé sempre, l'amor colpeja, fereix, ofega en tristesa a l'amant. És freqüent que l'amor fereixi pels ulls i que la «salut de l'ànima» estigui relacionada amb «esperits» que fugen o s'afebleixen davant la irrupció de la passió no corresposta. Els crítics moderns han vist en aquesta poètica la influència del metge i filòsof Averroes i l'adscripció de Cavalcanti a doctrines hermètiques. El «art poètic» de Cavalcanti, és el seu poema Donna mi prega, exaltat per Pound en el segle XX per la seva precisió descriptiva per a tractar d'un tema abstracte. La poesia de Cavalcanti va ser agrupada sota el nom genèric de Rime («Rimes»). Conté sonets i balades.

domingo, 25 de enero de 2009

Petrarca

Líric i humanista italià, la seva poesia va influenciar en autors com Lope de Vega, Francisco de Quevedo, Luis de Góngora (en Espanya), William Shakespeare i Edmund Spenser, en Anglaterra. Tan influent com les noves formes que aportà a la poesia, va ser la seva concepció humanista, en la que s’unia el cristianisme amb la cultura clàssica.

La seva obra principal és el Canzoniere publicat originalment amb el nom de “Rime in vita e Rime in morte de Madonna Laura”. Laura es constitueix en l’objecte idealitzat del seu amor representant de les virtuts cristianes i de la bellesa de l’antiguitat.
Poc abans de la seva mort, va publicar els "Trionfs", dedicats a exaltar la elevació de l’ànima humana cap a Deu.
Petrarca va ser autor també del poema èpic "Àfrica", dedicat al conqueridor romà Escipió l’Africà, i d’una col·lecció de biografies de personatges il·lustres. Va escriure èglogues i epístoles i un elogi de la vida retirada, "De vita solitaria".
Els poemes del "Cancionero" van ser escrits en italià. Les seves primeres composicions, "Àfrica" i la seva primera prosa, en canvi, estaven escrites en llatí.
La utilització del vers d’onze síl·labes (hendecasíl·lab) i els seus perfectes sonets van agradar molt a poetes dels dos segles següents i van tenir influència en el Segle d’Or espanyol, encara que alguns autors els rebutjaran i els jutjaran com a estrangeritzats.

Dante Alighieri

Ens centrarem en la figura principal d'aquest grup, Dante Alighieri. La seva obra més aclamada va ser La Divina Comèdia i també va ser la base del pensament modern, encara que l'obra més revolucionària seria De vulgari eloquentia on dignifica el toscà com a llengua amb la qual escriure.

Dante va inventar el tercet, que és una estrofa de tres versos. Amb això naixerà el sonet que consta de catorze versos hendecasíl·labs distribuïts en dos quartets y dos tercets.

La Vita Nuova
És la seva primera obra coneguda després de la mort de le seva estimada Beatriz. El sentit del títol ve donat per la renovació vital que experimenta el poeta al enamorar-se de la seva estimada. En l’obra s’alternen 31 poemes lírics i 42 capítols en prosa. La part en prosa serveix com a explicació dels sonets escrits segons els cànons del Dolce Stil Nuovo. La Vita Nuova és la màxima expressió del sentit del Dolce Stil Nuovo.
El tema de l’obra és l’amor platònic de Dante per Beatriz. Dante es troba amb Beatriz per primer cop amb 9 anys i no la torna a veure fins a nou anys després, amb divuit anys. Dante s’enamora d’ella però, tot i així, oculta cuidadosament l’amor que li té cortejant obertament a una altra dona. Beatriz ho descobreix i l’ignora i Dante pren com a objectiu en la seva vida expressar el seu amor per Beatriz a través de la poesia. Dante cau malalt i durant la seva convalescència té un malson on presagia la mort de Beatriz. Més endavant Dante es creu enamorat d’un altre dona però aviat és desdiu de tal pensament. Una visió li mostra a Beatriz vestida de vermell al Cel i Dante es proposa no estimar mai a cap altre dona per mantenir el record de Beatriz.
En l’àmbit universal es coneix a Beatriz com una de les més grans muses de la història.


La Divina Comedia
Poema èpic escrit en el dialecte toscà. L’obra es divideix en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. Cada una de les seves parts està dividida en cants, i aquests compostos per tercets. La composició del poema s’ordena segons el simbolisme del número tres (número que simbolitza la trinitat sagrada i el símbol d’equilibri i estabilitat en altres cultures). A l’obra hi ha tres personatges principals, Dante, que personifica a l’home, Beatriz, que personifica a la fe i Virgili, que personifica a la raó. L’estrofa té tres versos i cada una de les tres parts compta amb trenta-tres cants. Dante utilitza el número deu com a cabalístic, fet que e spot veure en els cent cants de la comedia (33 en cada regne més el cant introductori) o en els deu nivells de l’Infern (nou cercles més la zona dels indeferents).

Infern
Dante es troba perdut en el vell mig d’una selva quan troba a Virgili el qual li fa de guia seguidament durant el viatge. Aquí es pot observar com Dante fa referència a Virgili, ja que el considerava com a un mestre. Virgili i Dante baixen a l’infern a través d’una cova. Primer passen a través de la zona dels indiferents (els que durant la vida no van triar entre el bé i el mal). Durant la travessa a l’infern Dante descriu els nou cercles concèntrics en els que són sotmesos a càstig els condemnats, segons la gravetat dels pecats que han comés en vida. Dante troba en l’interiro de l’infern a molts personatges antics i de la época i cada un d’ells narra la seva història breument a cambi de que Dante prometi mantenir viu el seu record en el mon dels vius. Cada càstig s’ajusta a la naturalesa del pecat i es repeteix eternament.

Purgatori
Dante i Virgili travessen el purgatori i allà es diuen adéu ja que a Virgili, un pagà, no li està permesa l’entrada al Paradís. El purgatori és una muntanya simètrica a l’infern. En cada esglaó es redimeix un pecat. Dante es va purificant dels seus pecats en cada nivell perquè un àngel li va esborrant una lletra d’una escriptura que li havien posat a sobre a mesura que avança. En el purgatori Dante es troba a poetes famosos.

Paradís
Està compost per nou cercles concèntrics també, i acabat amb una rosa immensa on en cada un dels seus pètals es troba una ànima i on en el seu centre es troba Deu. Dante troba al paradís a Beatriz i ella li diu que l’estarà esperant. Per acabar, quan Dante dirigeix la mirada cap a Deu es desmaia i és aleshores quan es desperta.

Dante va anomenar senzillament comedia al seu llibre acord amb el esquema clàssic, ja que no podia ser una tragèdia perquè tenia un final feliz.

miércoles, 3 de diciembre de 2008

Renaixement

Itàlia: 1. Poesia -> Ludovico Ariosto, Orlando Furioso
Torquato Tasso, Jerusalén Libertado
Pietro Bembo
2. Prosa -> Nicolás Maquiavelo, El Príncipe
Baltasar Castiglione, El Cortesano
Jacobo Sannazzaro, Arcadia
França: 1. Poesia -> Pierre Ronsard
2. Prosa -> François Rabelais, Gargantua y Pantagruel
Michel Montaigne, Ensayos
Portugal: Poesia -> Francisco Saa de Miranda
Luís de Camoens, Os Lusiadas
Prosa humanística -> Thomas More, Utopia
Erasmo de Rotterdam, Elogio de la Locura


Itàlia s XV/XVI


Judovic Ariostoso, Orlando Furioso
Llarguíssim poema èpic, diferent i original. L’argument és pres de matèria de Bretanya. Orlando és un cavaller enamorat d’una dama, Angèlica, però ella no el correspon. La gelosia i la traïció el porten a la bogeria, amb la seva força sobrehumana arrasa amb tot i no sent dolor físic. L’obre té un aire fantàstic ja que Medoro, amic d’Orlando, es monta en un hipogrif i viatja a la lluna per trobar la raó perduda d’Orlando. La troba dins d’una ampolla, li retorna a Orlando i aquest, se la veu recuperant així la raó perduda.

Torquato Tasso, Jerusalén Libertado
Poema èpic que es centra en la primera creuada.

Nicolàs Maquiavel, El príncep
És un tractat polític i una obra literària alhora. És possible que estigui centrat en la figura de Cèsar Borgia. Per a Maquiavel el príncep és l’encarnació de la raó, de l’estat, i l’interés de l’estat està per sobre de tot. Defensa que el bon governador ha de ser absolut, ha de saber enganyar i dissimular. “El fi justifica els mitjans”.

Baltasar Castiglione, El Cortesà
L’autor intenta descriure el cànon d’un cortesà perfecte, un home culte, hàbil, destre, ha de conèixer l’art, la cultura i la guerra, sent així un gran poeta i guerrer. S’oposa a l’home de l’edat mitjana.

Jacobo Sannazzaro, Arcadia
En el renaixement sorgeix el bucolisme (exaltació a la natura) “locus amoeanus”. És una novel·la de model per d’altres on la natura es representa a traves d’una zona anomenada Arcadia.
Portugal
Saa de Miranda és un poeta del renaixement portugués de l'estil de Garcilaso de la Vega, de literatura petrarquista. L'obra més universal del renaixement portugués és de Luís de Camoens, Os Lusiadas. És un poema èpic i es podria considerar com un dels últims grans poemes èpics. Narra en versa la història del poble portugués. En una primera part es centra sobretot en les expedicions i descobriments geogràfics dels portuguesos i en canvi en la segona part Camoens s'inspira més en llegendes de caràcter fantàstic i mitològic del pobl portuguès.
Anglaterra
L'etapa del renaixement a Anglaterra es coneix amb el nom d'èpoci isabelina ja que cincideix en el període de temps en que governa Isabel I. Es pot parlar de prosa humanista de la mà de Thomas Moro per exemple. El seu llibre més interessant és Utopia.
Holanda
Erasmo de Rotterdam, l'intel.lectual més important del renaixement europeu. La seva obra més universal és Elogio a la Locura. Amb ell sorgeix tota una corrent que s'exent per Europa, l'erasmisme, corrent filosòfica amb una dimensió religiosa que defensa el retorn dels valors inicials del cristianisme. Erasmus és crític amb l'esglèsia, ja que aquesta viu tan sols de rituals. Els erasmistes difondran les seves idees fins al punt que Roma es veu amenaçada i crea la contrareforma.