Petrarca

Líric i humanista italià, la seva poesia va influenciar en autors com Lope de Vega, Francisco de Quevedo, Luis de Góngora (en Espanya), William Shakespeare i Edmund Spenser, en Anglaterra. Tan influent com les noves formes que aportà a la poesia, va ser la seva concepció humanista, en la que s’unia el cristianisme amb la cultura clàssica.

La seva obra principal és el Canzoniere publicat originalment amb el nom de “Rime in vita e Rime in morte de Madonna Laura”. Laura es constitueix en l’objecte idealitzat del seu amor representant de les virtuts cristianes i de la bellesa de l’antiguitat.
Poc abans de la seva mort, va publicar els "Trionfs", dedicats a exaltar la elevació de l’ànima humana cap a Deu.
Petrarca va ser autor també del poema èpic "Àfrica", dedicat al conqueridor romà Escipió l’Africà, i d’una col·lecció de biografies de personatges il·lustres. Va escriure èglogues i epístoles i un elogi de la vida retirada, "De vita solitaria".
Els poemes del "Cancionero" van ser escrits en italià. Les seves primeres composicions, "Àfrica" i la seva primera prosa, en canvi, estaven escrites en llatí.
La utilització del vers d’onze síl·labes (hendecasíl·lab) i els seus perfectes sonets van agradar molt a poetes dels dos segles següents i van tenir influència en el Segle d’Or espanyol, encara que alguns autors els rebutjaran i els jutjaran com a estrangeritzats.

Dante Alighieri

Ens centrarem en la figura principal d'aquest grup, Dante Alighieri. La seva obra més aclamada va ser La Divina Comèdia i també va ser la base del pensament modern, encara que l'obra més revolucionària seria De vulgari eloquentia on dignifica el toscà com a llengua amb la qual escriure.

Dante va inventar el tercet, que és una estrofa de tres versos. Amb això naixerà el sonet que consta de catorze versos hendecasíl·labs distribuïts en dos quartets y dos tercets.

La Vita Nuova
És la seva primera obra coneguda després de la mort de le seva estimada Beatriz. El sentit del títol ve donat per la renovació vital que experimenta el poeta al enamorar-se de la seva estimada. En l’obra s’alternen 31 poemes lírics i 42 capítols en prosa. La part en prosa serveix com a explicació dels sonets escrits segons els cànons del Dolce Stil Nuovo. La Vita Nuova és la màxima expressió del sentit del Dolce Stil Nuovo.
El tema de l’obra és l’amor platònic de Dante per Beatriz. Dante es troba amb Beatriz per primer cop amb 9 anys i no la torna a veure fins a nou anys després, amb divuit anys. Dante s’enamora d’ella però, tot i així, oculta cuidadosament l’amor que li té cortejant obertament a una altra dona. Beatriz ho descobreix i l’ignora i Dante pren com a objectiu en la seva vida expressar el seu amor per Beatriz a través de la poesia. Dante cau malalt i durant la seva convalescència té un malson on presagia la mort de Beatriz. Més endavant Dante es creu enamorat d’un altre dona però aviat és desdiu de tal pensament. Una visió li mostra a Beatriz vestida de vermell al Cel i Dante es proposa no estimar mai a cap altre dona per mantenir el record de Beatriz.
En l’àmbit universal es coneix a Beatriz com una de les més grans muses de la història.

La Divina Comedia

Poema èpic escrit en el dialecte toscà. L’obra es divideix en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. Cada una de les seves parts està dividida en cants, i aquests compostos per tercets. La composició del poema s’ordena segons el simbolisme del número tres (número que simbolitza la trinitat sagrada i el símbol d’equilibri i estabilitat en altres cultures). A l’obra hi ha tres personatges principals, Dante, que personifica a l’home, Beatriz, que personifica a la fe i Virgili, que personifica a la raó. L’estrofa té tres versos i cada una de les tres parts compta amb trenta-tres cants. Dante utilitza el número deu com a cabalístic, fet que e spot veure en els cent cants de la comedia (33 en cada regne més el cant introductori) o en els deu nivells de l’Infern (nou cercles més la zona dels indeferents).

Infern
Dante es troba perdut en el vell mig d’una selva quan troba a Virgili el qual li fa de guia seguidament durant el viatge. Aquí es pot observar com Dante fa referència a Virgili, ja que el considerava com a un mestre. Virgili i Dante baixen a l’infern a través d’una cova. Primer passen a través de la zona dels indiferents (els que durant la vida no van triar entre el bé i el mal). Durant la travessa a l’infern Dante descriu els nou cercles concèntrics en els que són sotmesos a càstig els condemnats, segons la gravetat dels pecats que han comés en vida. Dante troba en l’interiro de l’infern a molts personatges antics i de la época i cada un d’ells narra la seva història breument a cambi de que Dante prometi mantenir viu el seu record en el mon dels vius. Cada càstig s’ajusta a la naturalesa del pecat i es repeteix eternament.

Purgatori
Dante i Virgili travessen el purgatori i allà es diuen adéu ja que a Virgili, un pagà, no li està permesa l’entrada al Paradís. El purgatori és una muntanya simètrica a l’infern. En cada esglaó es redimeix un pecat. Dante es va purificant dels seus pecats en cada nivell perquè un àngel li va esborrant una lletra d’una escriptura que li havien posat a sobre a mesura que avança. En el purgatori Dante es troba a poetes famosos.

Paradís
Està compost per nou cercles concèntrics també, i acabat amb una rosa immensa on en cada un dels seus pètals es troba una ànima i on en el seu centre es troba Deu. Dante troba al paradís a Beatriz i ella li diu que l’estarà esperant. Per acabar, quan Dante dirigeix la mirada cap a Deu es desmaia i és aleshores quan es desperta.

Dante va anomenar senzillament comedia al seu llibre acord amb el esquema clàssic, ja que no podia ser una tragèdia perquè tenia un final feliz.