William Shakespeare (1564-1616)

Etapes:

A. 1590-1601:
Drames històrics -> Enrique IV, Ricardo II
Comèdies -> Sueño de una noche de verano, El mercader de Venecia, La fierecila domada, Las alegres muchachas de Windsor, Mucho ruid y pocas nueces, Como gusteis, La comeida de las equivocaciones, etc.
Tragèdies -> Romeo y Julieta

B. 1601-1608:
Drames històrics -> Enrique V, Ricardo III, Júlo César, Antonio y Cleopatra, Coriocano, etc.
Comèdies -> A buen fin no hay mal principio, Medida por medida
Tragèdies -> Hamlet, Rey Lear, Macloeth, Otelo

C. 1608-1611:
Comèdies -> Cuento de invierno, La tempestad

Va nèixer al 1564, era fill d'un comerciant. Es va casar molt jove amb una dona major que ell. Té una cultura autodidacta. Es trasllada a Londres i comença treballant en la porta d'un teatre aparcant els carros de caballs.

Comença a escriure i les seves primeres obres de teatre són drames històrics. Escriu algun d'aquests probablement en col.laboració amb Marloue. Escriu també 150 poemes amorosos aproximadament. Shakespeare es converteix en l'autor més respectat i admirat fins a tal punt que pràcticament es converteix en amo del teatre fix més important de Londres, el Globe. Després d'aixì, ja venen les seves grans obres com Hamlet o El Rey Lear. El teatre es crema i Shakespeare comença a deixar d'escriure. Després tornarà per escriurà molt poc i pràcticament es retira. Mor el 23 d'abril del 1616.

El teatre barroc en Espanya i el teatre Isabelí en Anglaterra tenen característiques en comú:

- Busquen trencar amb les normes i unitats del teatre clàssic.

- Tenen una coble acció, diferents línies argumentatives.

- Es barreja lo tràgic i lo còmic.

- És important la figura del graciós que aporta el contrapunt còmic. En Espanya sol estar representat per un criat i en Anglaterra per un paiaso. Ho bé fan un paper de bufó o bé de foll.

Teatre de Shakespeare

Primera etapa (1590-1601):

Etapa optimista, potser per les seves obres de joventut. Escribirà moltíssimes de les seves grans comèdies que segueixen la forma argumental de l'equívoc, de l'embolic. Una obra seva molt interessant és El Mercader de Venècia. Narra la història d'en Bassamio, un jove comerciant que té negocis a ultramar i està enamorat d'una dona anomenada Porcia. No té diners per pretendre estar amb ella i li demana diners al seu amic Antonio i aquest, li demana un prèstec a un jueu, en Shylock. Els prejudicis racials són molt importants aquí.

Poemas caballerescos

El Romance de Tebas

Poema d'uns 10.000 versos inspirat, no en la Tebaida d'Estaci, sinó en un resum d'aquesta. Està compost en pars octosíl·labs i, com altres poemes del mateix tipus, lo fantàstic desapareix, i els grecs n’adopten els mètodes francesos de Guerra I el codi francès d’amor cortès.

Romance de Eneas

Obra literària medieval francesa que torna a narrar de manera bastant fidel la Eneida del poeta llatí clàssic Virgili, si bé introdueix alguns temes que no hi són en l’original.

Historia Regum Britanniae

Història dels reis de Bretanya és una crònica pseudohistòrica de Gran Bretanya, escrita pel galès Godofredo de Monmouth, entre els anys 1130 i 1136. El llibre resenya les vides dels reis dels bretons cronològicament, començant amb els troyans que van escapar de la guerra de Troya i van fundar la nació britànica; i acaba quan els anglosaxons van prendre el control del país en el segle VII. Se tracta d'una de les peces centrals de la matèria de Bretanya.

Guido Cavalcanti

Cavalcanti va ser un dels poetes que van conrear a Itàlia el model de poesia galant de la Provença francesa. És gairebé un component tècnic d'aquesta lírica que una dona sigui la destinatària dels versos del poeta. La dona idealitzada, en el cas de Cavalcanti està unida a idees complexes i dramàtiques. Gairebé sempre, l'amor colpeja, fereix, ofega en tristesa a l'amant. És freqüent que l'amor fereixi pels ulls i que la «salut de l'ànima» estigui relacionada amb «esperits» que fugen o s'afebleixen davant la irrupció de la passió no corresposta. Els crítics moderns han vist en aquesta poètica la influència del metge i filòsof Averroes i l'adscripció de Cavalcanti a doctrines hermètiques. El «art poètic» de Cavalcanti, és el seu poema Donna mi prega, exaltat per Pound en el segle XX per la seva precisió descriptiva per a tractar d'un tema abstracte. La poesia de Cavalcanti va ser agrupada sota el nom genèric de Rime («Rimes»). Conté sonets i balades.