El món està contaminat de corrupció i estupidesa. Deu, arrepentit de la seva pròpia obra, l'Home, decideix fer-lo desaparèixer amb una gran inundació. Reconeixent en Noé a l'único habitant pur de la Terra, resol que és a ell a qui salvará per a que mantingui en circulació la espècie humana. Li ordena construir un arca i allotjar-hi a la seva dona, als seus fills i a les dones dels seus fills. Ell disposa ademés la conservació genèrica de tots els animals, per lo que ordena a Noé recollir en la sevs arca a una parella de cada espècie. Després, fa un gest diví amb la mà i provoca el diluvi i mor tothom, (excepte, els que es troben a l'arca). L'arca apareix màgicament sobre la muntanya Ararat, on encara hi ha arqueòlegs que pretenen haver-la trobat o estan buscant-la. El diluvi disminueix fins que nèixen en bloc les muntanyes majors. Noé, per comprobar si segueixen altes les aigues, envia a un colom. Ell torna amb un ram d'oliver al pic, lo que metaforitza la bona notícia. El món està llest, i floreix, per poder ser de nou habitat.
En el cuadre es pot veure a les persones lluitan per la seva supervivència durant el diluvi. Algunes es troben sobre un turó (a l'esquerra del cuadre), d'altres sobre una roca (a la dreta del cuadre) i més enllà, sobre el que sembla una plataforma ovalada i una mena de casa flotant (al fons del cuadre). El cuadre en sí te un aire una mica tètric ja que es pot veure com hi ha gent que n'arrossega d'altres, que possiblement simbolitzi que ja estan mortes i l'acompanya la idea de saber que si el cuadre fos com una tira còmica la gent que hi surt també acabaria morint ofegada, ja que del diluvi tan sols i sobreviu els animals i les persones que es troben dins l'arca de Noé.
