miércoles, 3 de diciembre de 2008

Renaixement

Itàlia: 1. Poesia -> Ludovico Ariosto, Orlando Furioso
Torquato Tasso, Jerusalén Libertado
Pietro Bembo
2. Prosa -> Nicolás Maquiavelo, El Príncipe
Baltasar Castiglione, El Cortesano
Jacobo Sannazzaro, Arcadia
França: 1. Poesia -> Pierre Ronsard
2. Prosa -> François Rabelais, Gargantua y Pantagruel
Michel Montaigne, Ensayos
Portugal: Poesia -> Francisco Saa de Miranda
Luís de Camoens, Os Lusiadas
Prosa humanística -> Thomas More, Utopia
Erasmo de Rotterdam, Elogio de la Locura


Itàlia s XV/XVI


Judovic Ariostoso, Orlando Furioso
Llarguíssim poema èpic, diferent i original. L’argument és pres de matèria de Bretanya. Orlando és un cavaller enamorat d’una dama, Angèlica, però ella no el correspon. La gelosia i la traïció el porten a la bogeria, amb la seva força sobrehumana arrasa amb tot i no sent dolor físic. L’obre té un aire fantàstic ja que Medoro, amic d’Orlando, es monta en un hipogrif i viatja a la lluna per trobar la raó perduda d’Orlando. La troba dins d’una ampolla, li retorna a Orlando i aquest, se la veu recuperant així la raó perduda.

Torquato Tasso, Jerusalén Libertado
Poema èpic que es centra en la primera creuada.

Nicolàs Maquiavel, El príncep
És un tractat polític i una obra literària alhora. És possible que estigui centrat en la figura de Cèsar Borgia. Per a Maquiavel el príncep és l’encarnació de la raó, de l’estat, i l’interés de l’estat està per sobre de tot. Defensa que el bon governador ha de ser absolut, ha de saber enganyar i dissimular. “El fi justifica els mitjans”.

Baltasar Castiglione, El Cortesà
L’autor intenta descriure el cànon d’un cortesà perfecte, un home culte, hàbil, destre, ha de conèixer l’art, la cultura i la guerra, sent així un gran poeta i guerrer. S’oposa a l’home de l’edat mitjana.

Jacobo Sannazzaro, Arcadia
En el renaixement sorgeix el bucolisme (exaltació a la natura) “locus amoeanus”. És una novel·la de model per d’altres on la natura es representa a traves d’una zona anomenada Arcadia.
Portugal
Saa de Miranda és un poeta del renaixement portugués de l'estil de Garcilaso de la Vega, de literatura petrarquista. L'obra més universal del renaixement portugués és de Luís de Camoens, Os Lusiadas. És un poema èpic i es podria considerar com un dels últims grans poemes èpics. Narra en versa la història del poble portugués. En una primera part es centra sobretot en les expedicions i descobriments geogràfics dels portuguesos i en canvi en la segona part Camoens s'inspira més en llegendes de caràcter fantàstic i mitològic del pobl portuguès.
Anglaterra
L'etapa del renaixement a Anglaterra es coneix amb el nom d'èpoci isabelina ja que cincideix en el període de temps en que governa Isabel I. Es pot parlar de prosa humanista de la mà de Thomas Moro per exemple. El seu llibre més interessant és Utopia.
Holanda
Erasmo de Rotterdam, l'intel.lectual més important del renaixement europeu. La seva obra més universal és Elogio a la Locura. Amb ell sorgeix tota una corrent que s'exent per Europa, l'erasmisme, corrent filosòfica amb una dimensió religiosa que defensa el retorn dels valors inicials del cristianisme. Erasmus és crític amb l'esglèsia, ja que aquesta viu tan sols de rituals. Els erasmistes difondran les seves idees fins al punt que Roma es veu amenaçada i crea la contrareforma.

Dolce Stil Nuovo

A finals del segle XV a Itàlia, més concretament a Florència, hi va haver un grup literari que va realitzar una sèrie de revolucions tant literàries com filosòfiques (sobretot en la burgesia), el Dolce Stil Nuovo. En els seus orígens eren poetes com Marcelo Figino, Guido Cavalcante, Angelo Politiano i Dante, aquests al seu torn van influenciar a poetes més tardans com Petrarca, Boccaccio, Bembo... La revolució a la qual faig referència és un canvi radical quant a la manera d'afrontar temes tals com la religió, la política, la literatura o les arts.
El Dolce Stil Nuovo buscava canviar o aconseguir un nou estil, tenir una ruptura amb l'Edat Mitjana. L'amor i la naturalesa eren els temes principals i eren un camí per arribar a lo espiritual. En l'amor, al igual que els trovadors, la dona queda idealitzada, es un ésser superiror i el trovador és el seu fidel servent. Però la diferència entre els trovadors i el Dolce Stil Nuovo és que en els trovadors la dona es de carn i ós mentras en el Dolce Stil Nuovo la dona és una espècia d'ésser angelical i el seu cos no té rellevància ja que és un camí per arribar a Déu.
El Dolce estil Nuovo es concreta en utilitzar versos endecasílabs y heptasílabs. Després d'el Dolce Stil Nuovo tot va canviar, va ser un pas cap a la modernització.