El segle VIII es coneix com el segle de les llums i també com el segle de la raó, ja que és enaquest segle quan es comença a qüestionar la creença, la filosofia que es porta fins aleshores i es deixa de creure en veritats que no poden ser demostrades. El coneixement ha de basar-se en l'experiència i la lògica racional. Sorgeixen acadèmies de tot tipus, que s'encarregaran de buscar una resposta raonable a incògnites de tot tipus i els sentiments, la fe i la intuició deixeran pas a la racionalització.
Una de les mostres més evidents del racionalisme és la creació de l'enciclopedia tot i que costa sortir de l'etnocentrisme encara. El segle XVIII és un període també de gran tolerància religiosa. Es separa la idea de la virtut ètica de l'individu de les seves creences religioses. Es dona també tolerance al pensament i sorgeix la figura del lliurepensador. Es un segle de cert optimisme i es creu en el prgrés que durà a la felicitat del poble, al bé comú.
A nivell polític sorgeix el despotisme il.lustrat, el poder del rei i una minoria de persones preparades, els il.lustrats, decideixen el millor pel poble. Tirans al servei del poble, tot pel poble però sense el poble.
En aquesta época hi tenen lloc dos aconteixements importants, la Revolució Francesa del 1789 on es fixen els drets universals de l'home i on Montesquieu separa els tres poders i la independència dels Estats Units al 1776.
Després de tots els avenços, és un segle difícil en quant a la literatura espanyola, roma d'aspiracions, unaliteratura que més aviat queda curta. Tot i així, a Europa si que hi ha una gran literatura.
La literatura espanyola del segle XVIII es divideix en dues etapes. La primera etapa és la del posbarroquisme amb autors que encara continuen amb un tipus de literatura pessimista i complexa com Diego Torres de Villarroel i la lluita per la il.lustració. La segona etapa és l'etapa neoclassicista amb un estil que torna a lo clàssic. Té influències de la literatura grega i llatina, es recuperen els ideals renaixentistes, es rebutgen els eccessos del barroc i es desenvolupa una literatura més pràctica i didàctica. La literatura ha de desenvolupar a aquestes alçades ja una utilitat, ha de tenir com a finalitat la millora de la societat. El gènere literari més important del moment serà l'assaig i inclús les obres narratives seran de tal manera que permetran la reflexió intel.lectual. Sorgeix la narració epistolar. Un autor que podem prendre com a exemple es Montesquier amb
Les cartes perses.
Il·lustració i neoclassicisme
Literatura francesa:
Montesquieu (Charles-Louis de Secondat) :
Cartas persasVoltaire (François-Marie Arouet) :
CándidoJean Jaques Rousseau:
El contrato social Emilio o de la evolución
Denis Diderot:
El sobrino de RameauAbate Prevost:
Manon Jescaut
Chorderlos de Laclos:
Las amistades peligrosasMontesquieu: Escriu
Cartas Persas i narra la història d’un ciutadà àrab que escriu a les seves amigues i família de Persia, parlant-los objectivament de la ciutat on viu, París. Les
Cartas Persas va servir de model per
Las Cartas Marroquies.
Voltaire: Era filòsof. La seva obra és molt àmplia.
El Cándido és una novel·la breu que busca ridiculitzar als filòsofs optimistes (sàtira).
Rosseau: Va col·laborar en l’elaboració de l’enciclopèdia. Serà un romàntic tot i no pertànyer al segle en sí del romanticisme, i un predecessor del romanticisme. Els trets més característics de la seva literatura són l'exaltació de sentiments que superan el domini de la raó, ressalta els valors de l'individualisme, per sobre de la idea del be comú, un tret propi del romanticisme. L'home és bo per naturalesa i la societat el corromp.
El
Contrato social és una novel.la on l'escriptor demana un contracte entre l'individu i la societat.
Emilio o de la educación tracta d’un individu apartat de la societat que es cria i s’educa sol i que tan sols té contacte amb la natura i viu de lo que aquesta li aporta. El que Rosseau pretén reflectir en aquesta novel.la és que l'home és un ésser bo per naturalesa, i la societat és el que el corrompeix. La novel.la va tenir una influència molt gran i a més a més, molta polèmica, l'autor va haver d'exiliar-se com a conseqüència.
Diderot: És el màxim representant de la enciclopèdia, trenta-set volums. És un escriptor polifacètic. Va escriure
La religiosa, una obra molt polèmica, i
El sobrino de Romeau que narra un diàleg entre un filòsof i un vividor (el seu cosí).
Prevost: Va ser un novel·lista d’èxit.
Jaclos:
Amistades peligrosas és una novel·la epistolar (cartas). És de temàtica eròtica. Tracta sobre una aposta bruta entre un compte, un aristòcrata i una jove dama.
Literatura anglesaPoesia:
Alexander Pope, William Blake
Novel·la:
Daniel Defoe:
Robinson Crusoe, Nell Flanders
Jonathan Swift:
Los viajes de Guillivert
Samuel Richardson:
Pauela
Henry Fielding:
Tom Jones
Jourence Sterne:
Tristan Shandy
Jane Austen:
Sentido y sensibilidad
Orgullo y prejuicioRobinson Cruseo, Daniel Defoe
:A Robinson Cruseo hi té lloc una descripció minuciosa de tots els detalls, sobretot en detalls especifics de la construcció d'una vivenda. L'obra narra la història d'un individu que arriba a una illa i allà hi sobreviu durant anys i anys inmers en una gran soledat. Més endavant, rebrá la visita d'uns hindígens canivals. Es tracta d'un relat d'aventures tot i que, alguns apunten que es tracta de la novel.la del capitalisme econòmic (persona individual que, amo de la seva forma de treballar aconsegueix progressar satisfactòriament). L'autor d'aquesta novel.la no li dona gaire importancia a tal obra en un principi, no la firma i queda anònima però més endavant se sap l'identitat de l'autor.
Ja de més gran, Daniel Defoe escriu altres novel.les com
Moll Flanders, la història d'una prostituta anglesa, una novel.la que es mostra com l'intent per entendre la manera de pensar i d'actuar de l'individu.
Els temes més destacats de l'escriptor són el destí i la fatalitat, sobretot la lluita entre l'individu i el seu propi destí.
Los viajes de Guillivert, Jonathan Swift
:"Viatges a diversos llocs remots del planeta", coneguda com "Els viatges de Gulliver", és considerada l'obra mestra de Swift. Va tardar sis anys en escriure-la, i l'autor hi va anar afegint reflexions sobre la naturalesa humana i va fer una amarga burla a la societat anglesa i al gènere humà, utilitzant un estil narratiu imaginatiu, ingeniós i sencill.
Es tracta d'una de les obres de sàtira política més importants de la història. Va anticipar moltes discusions actuals sobre la filosofia de la ciència, la búsqueda de la inmortalitat humana, i els drets dels animals.
El llibre podria dividir-se en quatre parts en les quals van apareixent diverses cultures exòtiques i extranyes.
El viatge a Liliput. El protagonista dona algunes referències d'ell mateix i de la seva família i de les seves primeres inclinacions a viatjar. Naufraga, es salva i arriba a parar al país de Liliput, on és empresonat. Els habitatnts de Liliput són els liliputienses, persones molt petites.
El viatge a Brobdingnag. En la segona part del vaitge va a parar a un lloc on els habitants són enormes. Una princesa s'encarinya d'ell i vol jugar amb la seva "joguina".
Viatges a Laputa, Balnibarbi, Luggnagg, Glubbdubdrib i Japón. Gullivert surt en el seu tercer viatge i es capturat per una pirates. Gulliveret arriba a una illa, a Laputa. És potser la part més satírica de la novel.la.
El viatge al país dels Houyhnhnms.Gullivert torna a naufragar i arriba a un país on es trobarà a éssers molt estranys. Allà els caballs són éssers racionals i justos mentre que els ésser humans són irracionals, no parlen, etc.
El viatge a Lliliput
