A finals del segle XV a Itàlia, més concretament a Florència, hi va haver un grup literari que va realitzar una sèrie de revolucions tant literàries com filosòfiques (sobretot en la burgesia), el Dolce Stil Nuovo. En els seus orígens eren poetes com Marcelo Figino, Guido Cavalcante, Angelo Politiano i Dante, aquests al seu torn van influenciar a poetes més tardans com Petrarca, Boccaccio, Bembo... La revolució a la qual faig referència és un canvi radical quant a la manera d'afrontar temes tals com la religió, la política, la literatura o les arts.
El Dolce Stil Nuovo buscava canviar o aconseguir un nou estil, tenir una ruptura amb l'Edat Mitjana. L'amor i la naturalesa eren els temes principals i eren un camí per arribar a lo espiritual. En l'amor, al igual que els trovadors, la dona queda idealitzada, es un ésser superiror i el trovador és el seu fidel servent. Però la diferència entre els trovadors i el Dolce Stil Nuovo és que en els trovadors la dona es de carn i ós mentras en el Dolce Stil Nuovo la dona és una espècia d'ésser angelical i el seu cos no té rellevància ja que és un camí per arribar a Déu.
El Dolce estil Nuovo es concreta en utilitzar versos endecasílabs y heptasílabs. Després d'el Dolce Stil Nuovo tot va canviar, va ser un pas cap a la modernització.
No hay comentarios:
Publicar un comentario