Barroc

El barroc és la primera corrent llatina que arriba a Amèrica Llatina. Un exemple d'aquesta és l'autora Juana Inés de la Cruz i Inca Garcilaso amb Las crónicas reales.

França

D'alguna manera França salta del renaixement al segle XVIII a la literatura neoclàssica. Rebutgen els excessos del barroc i comencen abans amb el neoclàssic. Tot i així, al segle XVIII se l'anomena "el gran segle" per grans autors com Moliere.

En 1634, Ruchelieu, el cardenal, va fundar la Real Acadèmia francesa on es segueixen els preceptes d'un poeta, Boileau, que escriu per exemple Arte poética. Els grans models literaris de l¡època son Aristòtil i Horaci. L'acadèmia francesa rebutja el manierisme italià, el cultisme espanyol i una emergent corrent francesa anomenada preciocisme. Defensen que l'art ha de ser una imitació de la vida i la naturalesa (realisme), els seus temes han de ser verosímils i s'han de respectar les regles clàssiques, les tres unitats, la del temps, la de l'acció i la del lloc.

En la literaura francesa s'han de senyalar a autors importants com a Blaise Pacal en la prosa, un home amb pensaments científics però cristians, a Boilieu en la poesia, que escribia sàtires i va escriure també La Fontaine, que narra en vers les fàbules d'orígen clàssic, i a Corneille en el teatre, escriptor de El Cid, Racine que escriu Fedra i el gran Moliere.

Moliere

Moliere o Jean Baptiste Poquelin va nèixer a París al 1622. Era fill d'una familia amb una posició bastant acomodada. V estudiar amb els jesuites i així, va poder estudiar als autors clàssics llegint a Plaute i Terenci. Amb tan sols vint anys decideix dedicar-se al teatre. El teatre es trobava aleshores en una molt mala posició a França per la época que era. Va començar sent actor i va formar una companyia amb altres actors i recorre França. En aquest deambular per França coneix a altres companyies d'origen italià que el deixen meravellat i de fet, el primer que escriu són farses inspirades en l'art italià on la caricatura i la comicitat predomina sobre el text, com Les precioses ridícules on Moliere es riu de la cursileria. Quince anys més tard retorna a París i és quan adopta el sobrenom de Moliere i on també comença a tenir els seus primers èxits. Després de les seves primeres farses comença a escriure el que podríem anomenar alta comedia, les seves grans obres mestres. Es tracten d'obres amb comicitat però amb una profunda crítica social, cosa que el porta a ser criticat i envejat. Moliere va tenir la sort de comptar amb el recolzament del rei que el va nombrar intendent dels espectacles reals.

De les aproximadament trenta obres de Moliere es poden dividir en farses com El médico a palos, El burgés gentilhombre, El enfermo imaginario i l'alta comèdia com La escuela de mujeres, El ávaro, El misántropo, Don Juan (mite hispànic del Don Juan), i El Tartufo o el impostor.