Capilla Sixtina

La Capilla Sixtina deu el seu nom al Papa Sixto IV della Rovere qui va fer reestructurar l'antiga Capilla Magna entre l'any 1477 i el 1480. La decoració del s. XV de les parets inclueox: les falses cortines, les Històries de Moisès (parets sud - entrada) i de Crist (parets nort - entrada) i els retrats dels Pontífices (parets nort - sud - entrada). Julio II della Rovere, nebot de Sixto IV, va decidir modificar parcialment la decoració d'aquesta, confiant l'encàrrec a Miquel Àngel en 1508, qui va pintar la bóveda i els lunetos, en la part alta de les parets.

Va firmar el contracte que incluia la realització de dotze apòstols en les petxines. Més tard se li dona a l'artista la ideació plena del programa. En els nou recuadres centrals es troben representades les Històries del Gènesis, des de la Creació fins la Caiguda de l'home, el Diluvi i el nou renèixer de la humanitat amb la familia de Noé, amb figures de Despulls als costats, que sostenen medallons amb escenes del Llibro dels Reis. En la base de l'estructura arquitectònica, dotze Vidents, es a dir, Profetes i Sibiles, es troben asseguts en trons als que es contraposen més aball els Antepasats de Crist. Per últim, en las quatre Pechines angulars, l'artista va representar alguns episodis de la miraculosa salvació del poble d'Israel.