Romanticisme

El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
Busca constantment la llibertat autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix, aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa; fins i tot dins d'una mateixa nació es desenvolupen diferents tendències que es projecten també en totes les arts.

És un moviment que ressalta l'individualisme i la búsqueda de l'individu dels seus orígens i de la seva identitat, on els sentiments predominen per sobre de la raó.

Les seves característiques són:

La major importància del sentiment enfront la raó.
La forta tendència nacionalista de cada país.
La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.



Romanticisme alemany

Johan Wolfang Goethe (1749-1832)
Los sufrimientos del joven Werther
Faust

Goethe: Fill d’una família rica, va néixer a Frankfurt, va estudiar a Estrasburg i allà va començar la seva etapa de formació literària. Admira la literatura medieval, a Shakespeare i la poesia del segle XVII. Estableix amistat amb els preromàntics com Herder i entra a formar part d’un grup, Sturn and Drang. És Durant aquests anys que escriu Los sufrimientos del joven Werther, novel·la epistolar on combina la carta I el diari en forma de diari íntim. Sembla ser que aquesta obra està inspirada en un desengany Amorós del propi Goethe. Narra la història d’un jove que s’enamora d’una dama, comparteixen moltes afinitats, semblen ànimes bessones però tot i així, la dama acaba casant-se amb un altre home i quan el protagonista ja sent terriblement el rebutg que el desengany li provoca, s’acaba suïcidant. Aquesta novel·la va ser molt important en la seva època i va tenir un gran impacte en la societat ja que va provocar una onada de suïcidis.
Goethe serà nomenat conseller del Palau real a Weimar. És aleshores quan trenca l’exaltació romàntica i torna als orígens de la seva formació, el neoclàssic, cosa que s’incrementa amb el seu viatge a Itàlia. Es torna un intel·lectual amb compromisos cada cop més polítics i socials, compaginant-ho amb l’ofici d’escriptor. D’aquesta època, les obres més importants són les Elegias Romanas i Viaje a Itàlia. Torna a Weimar, i allà es centrarà sobretot en investigacions de caràcter científic i estableix una amistat amb Shiller. Goethe es convertirà en un referent de la literatura alamana i un altree cop, torna a ser l’autor més reconegut del romanticisme. Durant pràcticament cincuanta anys anirà creant la seva obra més universal, les dues parts de Faust. La comença a escriure a principis del segle XIX i acaba la primera part en aquesta mateixa època, es representa a l’any 1829. La segona part l’acabarà poc abans de morir i es representarà en el 1859. Al 1875 es representaran les dues parts completes.

Faust

La utilització de l’obra està molt lligada amb la fundació del tercer reich, va ser utilitzada políticament com a símbol que representa a la nació alamana en la seva formació i expansió.

L’obra no es classificable en cap gènere literari. D’entrada pot considerar-se un poema dramàtic però, tot i així, els canvis d’escenaris són molt difícils. Entre les dues parts no hi ha una acció continuada. Es barregen diferents gèneres teatrals, el misteri medieval, el drama popular, el teatre del renaixement, tot això fa que l’obra sigui extremadament lenta. Forma versos i estrofes de tot tipus i utilitza el vers blanc. Al final, doncs, es conclueix que és una obra sense gènere.

1ª part:

Comença l'obra amb tres pròlegs. El primer pròleg és una elegia cap al temps fugitiu on es destaca l'art i la literatura com a temes perennes. El segon pròleg és un dialeg entre l'empresari del teatre, l'escriptor i l'actor on els tres parlen de l'exigència de satisfer al públic. En el tercer pròleg apareix Deu el qual li dona permís a Mefistófeles per tantar a Faust.

En la primera part Faust apareix com un home vell amb un esperit insatisfet que viu la proximitat de la mort amb una gran frustració. Un dia, arriba a un pacte amb el diable i aquest últim li promet la joventut i el poder sense límits a canvi de que, quan Faust arribi a la plenitud, aleshores li entregarà l'ànima. Així Faust comença una nova vida amb la companyia de Mefistofeles. Faust coneix a Margarita i la sedueix. Aquesta li dona un narcòtic a la seva mare per poder estar amb Faust i que no els molesti però s'eccedeix amb el narcòtic i la mara mor. Alhora, perd l'honor, perquè queda prenyada de Faust sense estar casada. El germà de Margarita vol que la seva germana recuperi l'honor i es casi amb Faust i es bat en duel contr aquest, però mor. Margarita és acusada d'infanticida i de la mort de la seva mare i és executada. Els àngle sperò, la salven i la duen al cel.

2ª part:

En la segona part predomina més la filosofia i la imaginació que la tragèdia ja que apareixen personatges mitològics i és menys narrativa. Faust viatjha al passat en la història i recorre tres temes, l'economia, la política i la sexualitat. Undels capítols més curiosos és quan Faust s'envà al llit amb Elena de Troya i tenen un fill.

Al final, Faust es torna un filàntrop i utilitza tot el seu poder i el seu saber a favor de la humanitat. És aleshores quan arriba a obtenir la màxima plenitud i el diable reclama la seva ànima, però Deu hi interfereix.

Faust és un personatge universall d'orígen històric-llegendari. En la última fase de Roma sorgeix una corrent herètica, els filòsofs gnòstics. L'iniciador d'aquesta corrent és Simò el Magne, que pren un sobrenom, Faustul, que significa "l'afavorit". Potser és aquí on radica l'origen de Faust. Molts anys després, en el segle XVI a centreeuropa trobem un personatge històric que va assumir la mateixa identitat. Sembla ser que era un alquimista, però un estafador. To i així, és interessant per l'obra que va escriure titulada Historia de Schan Faust, mac i nigromant. Aquesta història ha estat escrita moltes vegades. Marlowe du Faust al teatre, però en la història de Marlowe, Faust obté poders sense límits i acaba consumit pel diable.

L'obra que converteix aquest personatge en un mite però és l'obra de Goethe tot i que hi ha un altre escriptor alemany, Thomas Mann, que escriu una novel.la anomenada Doctor Faust.

L'últim aspecte de Faust és l apresentació. Faust representa l'espertit idealista del romanticisme. Com asímbol representa l'ansia d'una vida ilimitada i lògicament, sempre insatisfactoria. Alhora també és el símbol que la necessitat de passar els límits porta a lo pervers.

Friedrich von Shiller (1759-1805)
Guillermo Tell

Shiller, en les seves primeres composicions poètiques ja expressa l'intens idealisme que caracteritza al romanticisme alemany. Una de les seves primeres obres és l'Himne de l'alegria. La seva obra més coneguda, però, és Guillermo Tell. Goethe i Shiller van escriure poemes i obres de teatre junts.

Guillermo Tell

Segons les llegendes, Tell era un habitant de Bürglen (poble del suís de Uri), ballester, famós per la seva punteria, de finals del segle XIII i principis del XIV. En aquella època, la Casa de Habsburgo s'havia annexionat recentment alguns cantons suïssos en el seu intent d'aconseguir la contigüitat territorial entre les seves possessions en l'alt Rin i les del Tirol. Cert dia en el qual Guillermo Tell, que fins aleshores no havia desenvolupat cap activitat política, passava per la plaça major de Altdorf acompanyat pel seu fill, va refusar inclinar-se en senyal de respecte davant el barret instal·lat en la plaça simbolitzant al sobirà de la Casa d'Àustria. Davant tal mostra de rebel·lia davant el seu legítim senyor, el governador de Altdorf, Hermann Gessler, presentat com un individu colèric i sanguinari, va detenir a Tell. Havent arribat a les seves oïdes notícia de la seva fama com a ballester, el va obligar a disparar la seva ballesta contra una poma col·locada sobre el cap del seu propi fill, el qual va ser situat a 50 passos de distància. Si Tell encertava, seria lliurat de qualsevol càrrec. Si no ho feia, seria condemnat a mort. Tell va intentar en va que Gessler canviés el seu càstig, de manera que va introduir dues fletxes en la seva ballesta, va apuntar, i gràcies a la seva habilitat com a ballester va aconseguir encertar en la poma sense ferir al seu fill. AL preguntar-li el governador per la raó de la seva segona fletxa, Guillermo Tell li va contestar que estava dirigida al cor del malvat governador en el cas que la primera fletxa hagués ferit al seu fill. Enfurismat per la resposta, el governador va tornar a detenir a Tell i va manar que l'empresonessin en el castell de Küssnacht. En el camí al castell, a través del llac dels Quatre Cantons, va esclatar durant la travessia una tempesta que hauria destrossat la nau si els guardians no haguèssin deslligat a Tell perquè pogués dur-los a terra. Tell es va fer amb el control del vaixell i va dur-lo a la riba, salvant així la seva vida i la dels altres ocupants de la barca, entre els quals es trobava el propi Gessler. Tot just desembarcat, Guillermo Tell va fugir, tendint poc després una emboscada al governador i matant-lo amb la seva segona fletxa.

Friedrich Holderlin (1770-1843)
El archipiélago
Hyperión

Holdering era un noble amb una cultura molt important. Va ser un poeta que, per exemple Goethe, no va valorar mai. El seu temps no va valorar-lo el que devia i no va ser fins a époques posteriors on autors com Rilke el van reconèixer. Tenia una ment prodigiosa però era inestable sentimentalment. Els seus últims trenta anys de vida va perdre el judici i una famúilia l'acollí en una torre, una mena de far, on cada dia tocava la mateixa canço de piano. Holdering tenia l'ànsia, el desig, de crear un món nou a través de la literatura de bellesa extrema que, simbolitzava en el mite d'una grècia clàssica amb els seus ideals.

El archipiélago: el mar, centre del cosmos, unitat de lo superior amb lo inferior, constitueix alhora el tema i l'àmbit de la creació poètica. El poema és també un cant a la lluita del poble grec per la seva llibertat i una apassionada evocació de la vida hel.lènica.

Heinrich von Kleist (1777-1811)
La marquesa de O

Kleist crea una literatura amb molta vehemència. Les seves històries són cruels i sarcàstiques, en les que les normes de la raó i la moral tradicional ensopeguen amb els imponderables de la bogeria i l'atzar. La seva obra trenca amb la serenitat, optimisme i confiança en el progres que van caracteritzar al Segle de les Llums.

La marquesa de O: narra la història d'una marquesa viuda que anys després de la mort del seu marit queda embarassada. Però no sap qui és el pare i és que assegura no haver mantingut relacions sexuals des de la mort del seu marit.

Novalis o Friedrich von Hardenbeg (1772-1801)
Himnos a la noche

És el gran poeta romàntic que barreja el vers lliure i la balada popular alemana. L'obra més important és Himnos a la noche on s'inspira en la mort tràgica de la seva nòvia als quince anys per escriure-la.

E.T.A. Hoffman (1776-1822)

Autor de narracions de temàtica de terror gòtic.

Els germans Grim (Jacob y Wilhelm)

Eren dos gramàtics especialistes en folklore. Van recopilar i reescriure infinitat de contes com la Vella durment.