Literatura Grega

L'orígen de Grècia es situa entorn al 2000 a.C. provinent d'un conjunt de pobles del centre d'europa que van ocupar per primer cop la zona de Grècia, els Jonics i els Eolis. Els Jonics emigren a Grècia des de la costa de turquia i un cop allà creen la cultura Micena. Sequidament es converteixen en aqueus. Aquesta època és una època de guerres on regna la monarquia però l'arribada posterior dels Doris fa que les coses canviin amb el sorgiment de les ciutats d'estat, les polis.

Etapes de la literatura Grega

1). Període primitiu o Jònic-Dòric. s X al s VI a.C.

-Poesía èpica: Homer, La Ilíada, La Odissea

Hesíode, La Teogonia

- Lírica: Safo de Lesbos

Filòsofs: Heràclit, Anaximandre

2).Període àtic o època clàssica: segle de Pericles (V)

segle d'Alexandro Magno (IV)

-Teatre: Tragèdia: Eurípides, Sòfocles, Esquil

Comedia: Eristofans, Menandre

-Filosofia: Sòcrates, Plató, Aristòtel

-Història: Herodore, Jenofont

-Poesía lírica: Anacreonre, Píndaro

Fàbula: Fedre

Poesía épica

Homer:

És l'autor de la Ilíada i la Odissea, ambdues obres considerades les més importants en la literatura de la antiga Grècia són les precursores de la literatura occidental. Homer va nèixer a Quíos entre els segles X a IX a.C. Es creu que era ceg. Avui en dia però, alguns historiadors encara posen en dubte si les obres són realment d'Homer i si realment va xistir aquest mateix.

Hesíode:

És l'autor de Teogonia, que narra l'orígen dels Dèus i de Los trabajos y los días que és un poema narratiu amb coneixements de l'agricultura y els sembradors.

Ilíada

El seu nom ve de Troya que en grec significa Ilion. Narra els aconteixements que succeeixen durant els 51 dies en el desé i últim any de la guerra de Troya, de com es troben diverses ciutats i sorgèixen teories de les seves restes. La guerra real va ser per interès econòmic, per el comerç marítim però en el poema es plasma l'orígen del conflicte per un asumpte d'amor.

Els grecs ataquen Troya y la guerra dura deu anys. Durant aquests deu anys, Aquiles dirigeix l'exèrcit. Aquest, s'enfada a causa de que ha hagut de cedir a la esclava d'Agamenón i part del seu propi botí ja que un adiví va alegar que la pesta no acabaria fins que ho fes. Aquiles decideix no lluitar més i no obeir més les ordres de Agamenón. Aquest últim delega el poder en Patrocle (gran amic d'Aquiles). Paris, fill del rei de Troya, té un germà anomenat Hector que mata a Patrocle en la guerra. Davant aquest fet Aquiles es torna boig, acudeix de nou a la guerra i mata a Hector com a venjança pel seu amic. Priamo, rei de Troya, demana el cadaver de Hector per enterrar-lo amb tots els honors a Troya i amb aquest fet, acaba la Ilíada.

Casandra --> germana de Priamo (rei de Troya --> pare de Paris i Hector

Paris --> segresta a Helena, esposa de Menelao --> Menelao germà d'Agamenón (aquest últimorganitza un gran exèrcit contra Troya a causa del segrest)

Aquests y molts altres seràn personatges del teatre d'entre IV a V segles després. Seràn l'argument del teatre grec.

Mort d'Hector per Aquiles

Odissea

És un poema narratiu escrit en vers com la Ilíada. Està constituit per 24 cants i el poema està dividit en tres parts.

La primera part és la Telemaquia, que descriu la situació d'Ítaca en l'absència del seu rei, els problemes de la esposa del rei, Penèlope, i del seu fill Telèmaco contra els que volen pujar al tro ja que creuen que el rei es mort. El rei Odiseo (Ulises en llatí) esta empresonat per la Ninfa Calipso que l'estima i el vol per ella. Fa 20 anys que no se sap d'ell, 10 anys que va durara la guerra de Troya i 10 més en empresonat per Calipso i én la tornada posterior a Ítaca. Els cinc primers cants son al ritme del rapsode. Els Dèus es presenten en el poema dins d'una asemblea on la deesa Atenea exposa el fet que Ulises ja fa massa temsp que es fora de casa i que ha de tornar. Penèlope afirma casarse al acabar de teixir un mantell, el qual desfà per les nits i torna a refer de dia per esperar per sempre a Ulises. Atenea, es tranforma en Mentes (convidat de les festes d'Ítaca) i convenç a Telèmaco per que vagi a buscar al seu pare. Atenea convenç també a Calipso perquè deixi anar a Ulises i aquest es construeix una barca i se'n va. Els Dèus en la seva asamblea recorden les odisees que van passar durant la guerra de Troya.

La segona part és una analepsis, un flashback de les aventures que Ulises passa quan acaba la guerra de Troya fins que es empresonat per Calipso. Les aventures comencen per la topada d'Ulises amb els lotófags, la flor de loto, la flor de l'oblit, el cíclope (fill de Neptú), Polícemo (fill de Neptú també), els Legistrons i el Galateo de Góngora i la Circe (la dona bella, rica i maga). Després ve la part on Ulises viatge al Hades, el món dels morts, a través del volcà Edna i per acabar les peripecies que passa amb les Sirenes, que són aus amb cap de dona que canten i aicí inmobilitzen a les seves preses, amb l'Escila i el Cardibis i amb les vaques del sol (Calipso).

La tercera i última part narra el retorn d'Ulises a Ítaca, el reconeiement de tots cap a Ulises i el càstig amb la mort dels que volien destituirlo del tro en la seva absència.

Període clàssic

Durant aques període sorgeix el teatre que en grec vol dir "veure". Té orígen en els poemes dedicats al Dèu Baco. Sorgeix de la invenció d'un personatge que parla amb la coral i des d'aleshores, sorgeix el diàleg. Amb això, el poema es converteix en una representació dialogada.

El tetare tenia lloc a l'aire lliure en una àrea semicircular. Els presonatges sempre duien mascares, tant en la tragèdiacom en la comèdia.

Gènere dramatic

El teatre neix al segle V a.C.

TRAGÈDIA

És trascendental, sèria. Representa la lluita de l'home contra el destí. Té orígen o bé dels mites, o bé de les llegendes épiques. És bastant anterior a la comèdia. Està relacionat amb els Dèus, els reis i la política. Segona Aristòtil, la tragèdia serveix perquè el públic pateixi en el moment de l'obra ficant-se en el paper del personatge per arribar a una purificació emocional (katàrsis). La tragèdia té tres autors importants:

Esquilo:

Escriu obres que enllaça en triologies. Utilitza un llenguatge solemne i un to trascendental. Els seus personatges són poc pròxims al poble, són gairebè divins. Representa temes filosòfics, morals, religiosos, prenent arguments coneguts de la épica.

Escriu Prometeo encadenado que narra la història de la humanitat que implora el secret del foc a Prometeu i com aquest, al donar-los-hi reb el càstig dels Dèus. Ligat a una pedra mentres un boltor li menja el fetge eternament.

També escriu la Orestiada que, són tres obres amb personatges del cicle d'Argos.

Sòfocles:

Representa el millor moment del teatre grec. És el clàssic de la tragèdia. En els seus temps va tenir una fama important. Continua el teatre d'Esquilo i el perfecciona. Una diferència amb Esquilo és que els seus personatges són més humans, expressen el sufriment amb més naturalitat tot i que segueix amb el to solemne. El protagonista sempre viu un enfrontament destructiu inevitable i acaba sucumbint.

Electra:

Electra té un amor filial cap a Agamenont i això propicia l'assessinat d'Egisto i la destrucció de Climenestra a mans d'aquesta.

Edipo Rey:

Forma part dels personatges del cicle de Tebes. Edipo està casat amb Yocasta i té quatre fills. És rei de Tebes. Tebes viu una profunda epidèmia de pesta i Edipo intenta esbrinar perquè. A travès de Tiresies li ho pregunta a l'Oracle i aquest diu que fins que no es castigui a l'assessí del rei Layo els Dèus no retiraràn la pesta de la ciutat. Edipo comença a investigar i, Apolo (l'Oracle) le diu ell havia de matar al seu pare i casar-se amb la seva mare. Edipo li explica a Yocasta que t'he por de que hagi estat ell el que va matar a Layo perquè els fets que van ocòrrer en el seu assassinat concorden amb un succès que va passar ell quan va matar a uns vandolers. Mé endavant Edipo reb l'avís que el seu pare ha mort. Arrel d'això, Yocasta li diu que no ha de creure a l'Oracle, que com pot veure el que va predicar no està passant realment i també li explica que, l'Oracle li havia dit a Layo que sería assessinat pel seu propi fill i que l'únic fill que va tenir amb Layo va ser abandonat i mort precisament per això. Edipo decideix investigar més fins que se'n adona que és adoptat. El missatger del rei li explica que ell mateix va haver de abandonar el nen al bosc anys enrere i que per pietat el va donar. Així tot concorda, Edipo realitza que la prefocia és real. Yocasta, quen se n'adona que està casat amb el seu fill assassí del seu pare es suicida i Edipo, pres pel dolor s'arranca els ulls i demana que el desterrin (tal i com els Dèus van dir que havia de ser el càstig).

Antígona:

Creont, el germà de Yocasta passa a ser rei regent. Aquest decideix que els dos fills d'Edipo comparteixin el regnat alternativament. El fill major Etèocles es nega i decideix reganr ell sol. Aleshores el germà menor Polínices inicia una guerra contra el seu germà amb el seu exèrcit i ambdos moren a la guerra un en mans de l'altre. Creonte decideix que Etèocles serà enterrat amb honor i que Polinices, per traidor, serà abandonat al bosc perquè se'l megin els voltors. A l'época grega que no fossis enterrat com Dèu mana significava que l'ànima del mort vagaria per la terra eternament. Antígona, germana de Polinices, no pot permetre això i en contra de Creonte decideix enterrar amb honors a Polinices. Creonte decideix enterrar viva a Antígona però aquesta està casada amb el fill del rei regent. Antígona es penja i el seu marit i fill del rei intenta matar al seu pare. L'intent resulta fallit quan es mata a ell mateix en la disputa i la seva mare quan se'n assabenta es suicida. El rei se n'adona dels seus errors quan veu que per les seves accions han mort la seva dona i el seu fill.

Eurípides:
Es caracteritza per humanitzar encara més als seus personatges. La seva obra més coneguda és Ifigenia.

Ifigenia: És la filla que Agamenon ha de sacrificar als déus perquè aquests, el deixin arribar a Troia. Hi ha una gran tempesta i, si la sacrifica, els déus calmaran les aigües.

COMÈDIA
Sorgeix en una època en que les polis democràtiques permetien la crítica i la llibertat d’expressió. És un gènere de crítica social. A diferència de la tragèdia, la comèdia presenta personatges humils, s’utilitza un llenguatge col·loquial, amb acudits, jocs de paraules...El tema és satíric, burlesc, i la història té un desenllaç feliç. La temàtica de la obra es extreta de la realitat, de lo quotidià, i la història és inventada, no recrea una història ja coneguda. No ha de ser realista, a vegades hi apareixen situacions completament inverosímils.

Aristòfanes:
Combinava lo còmic amb els temes seriosos. Sobretot, les seves obres, són de crítica política i de crítica literària. Va escriure Las ranas, que és una crítica a Eurípides, Las nubes, que es una crítica als jutges i Lisístrata.

Lisístrata: Les dones fartes de que els seus marits vagin a la guerra, decideixen fer vaga de zel i no tenir relacions amb ells fins que no aturin la guerra. Els homes, necessitats de sexe, comencen a tenir relacions entre ells.

Película còmica de Lisístrata

Menandro:
Va cultivar la comèdia d’intriga, la que, posteriorment, va seguir representant-se a Roma. No es conserven obres senceres d’aquest autor, tan sols fragments.