Literatura llatina

La literatura llatina està dividida en quatre etapes. La primera etapa, coneguda com etapa arcaica, és entre els segles III aC i I aC, durant la república. En aquesta etapa bàsicament la literatura llatina imita a la literatura grega. No eren originals, en tots els camps. En aquests inicis es pot parlar de la literatura èpica de la mà d’un esclau grec, Livio Andrónico, que es dedicava a educar als nenes romans. Va educar-los a partir de la Odissea i per fer-ho primer va traduir-la i adaptar-la. El més important en aquesta etapa és el teatre, la comèdia. Ens trobem el millor teatre escrit en llatí. Els dos autors importants en aquella època van ser Plaute i Terenci.

Plaute :

Va treballar com a actor, es va arruïnar arrel de la segona Guerra Púnica i és aleshores quan comença a escriure. Es va tornar molt popular a la seva època. Pren els arguments de les seves obres bàsicament de Menandre però ho adapta genialment al món dels romans, sobretot en el llenguatge, un llenguatge del carrer amb molt d’humor. Plaute va escriure una de les obres més famoses de la comedia, la Aulularia.

L’Aulularia: és la història d’un avar, que en somnis rep la confessió d’un vell i aquest li diu que en el seu jardí hi ha guardat un tresor.

Miles Gloriosus: narra la història d’un legionari ja retirat que es tira floretes sobre les seves heroïcitats, que en veritat, són totes falses. Els personatges de l’obra tenen característiques fixes.

Tan sols una de les seves obres té un argument mitològic, Amfitrió.

Amfitrió: és la història de Júpiter que s’enamora d’Alcmena, la dona d’Amfitrió. Per tenir-la, ho organitza tot de manera que e rei hagi d’anar-se’n a la guerra per, aprofitant la seva absència, transformar-se en el rei y anar-se’n al llit amb ella. Mercuri l’ajuda a preparar-ho tot fent-se passar per el criat.

Terenci:

També era un esclau, era nort-africà. El senador del qual era esclau li va donar la llibertat i li va donar també el seu nom. El seu teatre, posterior al de Plaute, és molt més moralitzant i reflexiu amb un llenguatge més culte. Terencia va escriure històries com Adelfi que narra la història de dos germans bssons, Heautontimorumenos (L’enemic de si mateix), la Andriana, etc.

1. Època arcaica (s.III – s.I aC)
- Èpica: LivI Andrònic
- Teatre: Plaute: L’olla, El soldat fanfarró, Amfitrió
Terenci: Els germans, Heautontimorumenos, La Andriana
- Sàtira: Enni, Lucili
- Prosa: Cató el censor

2. Època clàssica
1. Època de Cèsar o Ciceró
- Poesia: Lucreci: De la naturalesa de les coses
Càtul
- Prosa històrica: Juli Cèsar: La guerra de les Gàlies, Les guerres civils
Nepote: Sobre els homes ilustres
Salusti: El conjur de Catilina
- Oratoria: Ciceró Catilinaries, Filípiques
2. Època d’August (edat d’or)
- Poesia: Virgili: Bucòliques, Geòrgiques, La Eneida
Horaci: àpodes, sàtires, odes, epístoles
Ovidi: Amors, Heroides, Ars Amandi, Metamorfosis, Tristia
Tíbul
Properci
- Prosa històrica y didàctica:
Tito Livi: Des de la fundació de la ciutat

Els textos llatins que encara tenim avui dia és perquè els clergues de l’edat mitjana els van copiar.
Fins a l’època d’August, Roma viu la república, però amb la pujada d’August al tro, comença l’imperi.
La gent amb diners pagava als escriptors per que escrivissin bé d’ells. Qui més va destacar per això va ser Mecenes, d’aquí el nom actual de mecenes.

Juli Cèsar:
Va ser cònsul a les Gàlies. Tmabé esva encarragar de la conquesta de les Gàlies mateixes. Ell escriu per justificar-se i per quedar bé. Quan torna de la guerra forma un triumvirat amb Pompeyo i Craso. Craso mor. Al acabar el triumvirat, com que hamort Craso, comença una disputa de poder entre Pompeyo i Cèsar. Cèsar i Pompeyo comencen una successió de guerres civils i per justificar-se Cèsar savant del poble escriu Les guerres civils. Cèsar guanya les guerres i més endavant, a les escales del senat, és assessinat a punyalades, també pel seu propi “fill” Brutus.

Oratòria

L’oratòria és l’art de l’eloqüència, que dona pas al discurs. El seu autor més famós, sens dubte, és Ciceró.

Ciceró: També va escriure altres tipus d’obra. Els seus discursos eren polítics. Era cònsul i va recolzar a Pompeyo en la guerra civil, però tot i així, va ser perdonat després per Cèsar. També escrivia contra Marco Antonio i per això, va morir assassinat pels partidaris d’aquest.

En la època d’August un dels escriptors més importants va ser Virgili, en el camp de la poesia.

Virgili: Va escriure Les Bucòliques, on exalta la vida del món de la naturalesa, on hi apareixen pastors que expressen els seus sentiments. L’obra està situada a Grècia, més concretament a Arcàlia, un lloc sec i arcaic però que en la poesia el torna un lloc ideal.

Eneida: L'obra va ser escrita per encàrrec de l'emperador Augusto, amb l¡onjectiu de glorificar, atribuint-li un orígen mític, l'Imperi que amb ell s'iniciava. Con aquest objectiu, Virgili elabora una reescriptura, més que una continuació, dels poemes homèrics, prenent com a punt de partida la guerra de Troia i la seva destrucció. L'obra consta de gairebé deu mil hexàmetres dactílics dividits en dotze llibres en els que es relaten la caiguda de Troia, els viatges d'Eneas i l'establiment definitiu d'una colonia troiana en el Laci.

3. Època Postclàssica (s.I – a s.III)
(des de la mort d’August als inicis de la literatura cristiana)
- Prosa didàctica: Séneca: De la vida feliç, Cartes a Lucili
Quintilià
- Història: Tacit, Suetoni, Plini “el jove”
- Novel·la: Petroni: Satiricó
Apuleyo: L’ase d’or
- Poesia: Fàbula: Fedre
Sàtira: Marcial, Juvenal
Èpica: Lucà
4. Literatura llatina – cristiana (des del s.III fins al s.XIV)
San Agustí: Confessions
San Jerònim
Boeci: El consol de la filosofia
San Isidre de Sevilla: Etimologia
San Tomàs d’Aquini

Època postclàssica

Sèneca: Escriu un tipus de prosa filosòfica de caràcter històric. També va escriure tragèdia.

Fedre: Va ser el més important de la fàbula poètica. El que feia era reescriure les fàbules d’Esopo al llatí.

Marcial: Era el més important de la satírica. Era bilbilità (Aragonès). Va ser important pels seus epigrames.

De la novel·la llatina no en queden novel·les, tan sols dos títols, i fragmentaris.

Satiricó: Escrit per Petroni, narra les peripècies quasi picaresques d’un jove romà que explica la seva pròpia vida. Viu aventures de caràcter realista i quotidià i, entre les seves múltiples aventures, algunes eròtiques, es destaca per exemple, el sopar de Trimalgió. És una novel·la escrita en primera persona.

L’ase d’or: Apuyuelo, l’autor, nascut al nord d’Àfrica i aficionat a la bruixeria. La seva obra també es coneix com Metamorfosis. La novel·la està plena d’escenes obscenes i escatològiques. Al protagonista l’intenta seduir una dona que en realitat és una bruixa. Quan ell la rebutja, ella el converteix en un burro i, convertit en burro, viu les seves aventures. Dins de la novel·la ens trobem un relat intercalat de la història d’Eros i Psique (Psique és reptada per Eros, que intenta seduir-la).

Literatura llatina – cristiana

San Jerònim: va traduir la bíblia al llatí.

Boeci: va escriure El consol de la filosofia, obra que serà molt important en l’edat mitjana. Boeci és el primer que defèn la filosofia com a forma de superar psicològicament les desgràcies de la vida.

San Isidre: de Sevilla intenta una espècia d’obra enciclopèdica. Les seves etimologies eren bastant intuïtives.

San Agustí: matava a cristians fins que se li va aparèixer Deu i li va dir que es convertís al cristianisme.