Literatura Oriental Antiga

1. Literatura Mesopotàmica o Sumèria
L’epopeya de Gilgamesh
2. Literatura India
Els Vedes (s.V a s. IV aC)
Poesia lírica: Hala Satavahana (sI-II dC)
Amaru
Epopeyas: Mahabarata i Ramayana
Apólegs: Panchatantra (s.V dC)
Drama: Kalidasa: Sakuntala
3. Literatura China
Filòsofs: Lao Tse (s.VII aC)
Confuci (s.VI aC)
Poesia: Lai-Tai-Po (VIII dC)
4. Literatura Persa
Avesta (Zaratustra) (s.VIII aC)
Omar Khayyam (s.XI-XII dC)
5. Literatura àrab
Literatura preislàmica: El Corà: Mahoma
Literatura de transició: Al-Muta Nabbi
Poesia aràbiga andalusa: Ali Ibn Hazm: El collar de la paloma
Narrativa: Barloam i Josafat, Les mil i una nits

L’epopeya de Gilgamesh (sXXV aC)

El Poema de Gilgamesh és una narració d’origen sumeri, considerada como la narració escrita més antiga de la història. Es van fer servir tauletes per escriure-la. La versió més completa preservada fins l’actualitat consta de dotze tauletes.
Tracta sobre les aventures del rei Gilgamesh i el seu amic Enkidu. Una de les tauletes relata un episodio exactament igual al de la Bíblia sobre el diluvi. Les aventures per matar al gegant Khumbaba, el descens als inferns i la relació entre déus, semidéus (com el propi Gilgamesh) i mortals li donen un clar origen prehelenístic. El nucli sentimental es troba després de la mort d’Enkidu. Els crítics consideren que es la primera obra literària que fa ènfasi en la mortalitat i immortalitat.
Gilgamesh és el fill d’una deesa i ell actua tirànicament a les terres d’Uruk. Els senyors d’Uruk es queixen als déus i aquests, envien a un doble de Gilgamesh (Enkidu). Gilgamesh és intel·ligent i Enkidu no. Es barallen i Enkidu guanya. Més endavant s’acaben fent amics i passen aventures els dos junts. Gilgamesh rebutja a Ishtar, que l’estima, i ella s’enfada i li envia un toro celeste. Enkidu s’enfronta al toro però més endavant es posa malalt i mor. A partir d’aleshores, Gilgamesh, busca la immortalitat. Aconsegueix creuar les aigües de la mort per passar al més enllà i és allà quan coneix a un ésser immortal, Ut-Napishtim que va aconseguir la immortalitat de la mateixa manera que Noé. Ut-napishtim li diu a Gilgamesh que li revelarà els secrets de la immortalitat si supera unes probes però Gilgamesh no les passa totes i se’n torna a Uruk. En l’última tableta conservada Enkidu aconsegueix tornar per un temps del més enllà i parla amb Gilgamesh.

Els Vedes

Dins de la literatura hindú hi ha els Vedes, són textos escrits en sànscrit que tenen un caràcter religiós i que es conserven en els temples budistes. Un occidental va trobar aquests textos i això va permetre que es pogués comprar i establir-se una connexió entre el sànscrit i el llatí. (W. Jones)

Mahabarata i Ramayana

Són dos llargs poemes èpics relacionats amb la cultura hindú. El Mahabarata s’atribueix a Uyasa. El fil argumental central és una guerra entre dos famílies principesques que lluiten per el poder. És una sèrie de recopilacions d’històries, poemes, etc. Cada heroi té una característica positiva: l’amor, la fidelitat, etc. Encarnen totes les virtuts. Y els seus antagonistes encarnen tots els mals vicis. Els déus són els que dirigeixen aquests personatges. Mahabarata significa “la guerra de barata”.

El Ramayana és molt més breu i més homogeni. S’atribueix a Valmiki. Narra les gestes de Rama, un heroi sobrehumà.

La batalla de Rama contra el rei Lanca

El poeta Hala Satavahana va escriure una sèrie de poemes que segurament els va recollir de la tradició oral (Les setcentes estrofes del rei Hala Satavahana). Aquests poemes narren la història d’una dona que plora l’absència de l’home al que estima. (sI-II dC).

Amaru és potser el poeta més conegut de l’antiguitat hindú. Escriu poemes de tipus epigrama, amb un llenguatge directe i senzill amb temàtica amorosa.

En el teatre, Kalidasa va escriure Sakuntala on el tema principal és la promesa incomplida. Narra la història d’un rei que promet fidelitat a una dona, però l’abandona i l’oblida. Més endavant reconeix al seu fill, que du posat el mateix anell que ell li va regalar a aquella dona.

Panchatantra

És un llibre que tenia la finalitat d’educar als prínceps. Narra la història d’un rei que no confia en el seu fill i encarrega la seva educació a un savi i aquest, l’educa a través de cinc contes. Panchatantra són cinc llibres. En el sVIII van ser traduïts a l’àrab i amb el nom de Calila e Dimna van arribar a Europa. Alfons X en el s.XIII els va traduir al castellà.

El Coran

Coran significa predicació. Mahoma l’escriu en prosa rimada, a mode de versicles. S’inspira en alguns llibres de l’Antic Testament. Està format per 114 capítols que s’anomenen suras. Una primera part del Coran recorda una mica als passatges apocalíptics perquè són visions en somnis del judici final, de la fi del món, de Déu com a origen de la vida. En una altre part del Coran ens trobem històries dels antics patriarques i dels seus profetes. També parla de Jesús, no com a fill de Déu sinó com l’últim profeta. Una altre part del Coran és purament legislativa, els preceptes que tothom qui segueix l’ islamisme ha de seguir. L’última part del Coran gira entorn la lluita de Mahoma contra els incrèduls, el seu èxit (Hègira) a Medina, etc.
Des d’un punt de vista occidental és un llibre molt repetitiu i amb poc valor literari. Per als àrabs és el llibre universal. Aquí començaria l’etapa islàmica, ja que amb Mahoma comença l’ islamisme.


POESIA ARABIGA-ANDALUZA

Sorgeix durant la reconquesta contra els àrabs que envaeixen la Penínsul en el 711. Els poemes sovint són elogis a persones que protegeixen als que els escriuen (Moaxajas) que són escrits en àrab. Dintre de les moaxajas es troben les Jarches, poemes escrits en mossàrab que no tenen autor conegut. Les moaxajas eren escrites per poetes àrabs cultes. La jarcha és gairebé sempre un poema d’amor, la dona que plora l’absència de l’estimat.

Un dels poetes més coneguts va ser Ibn Hazn de Córdoba. El collar de la paloma està escrit en prosa però amb una gran quantitat de poemes intercalats. És un poema d’amor on hi destaquen dues característiques: l’estudi psicològic dels personatges i la sensualitat eròtica.

Narrativa àrab

Barlaam i Josafat: Història mítica fabulada de Buda. En l’obra Barlaam és un príncep el qual el seu pare, el rei, intenta apartar-lo del món per que no conegui les coses dolentes i no pateixi. Barlaam s’escapa del gran palau on resta “empresonat” perquè sent curiositat pel que hi ha més enllà i un cop fora, acaba sent recollit per uns ermitans amb Josafat, que l’educa.
Va ser una de les fonts literàries de La vida es sueño de Calderón de la Barca

Fragment de la pel.lícula: El petit Buda (5 de 8)

Fragment de la pel.lícula: El petit Buda (6 de 8)

Mil i una nits: És un recopilatori de moltes històries diferents recollides de zones geogràfiques diferents, és per això que és una obra molt heterogènia. No es tracta d’una obra educativa sinó lúdica. Dels molts contes que hi surten hi ha alguns que s’han tornat clàssics com: La llàntia d’Aladí, Simbad el mariner, etc. El marc de l’obra és el següent: El sultà Shariyar descobreix que la seva dona és infidel i no tan sols la matarà a ella sinó que decideix venjar-se’n en totes les dones. És aleshores quan comença, a les nits, que una jove vagi amb ell i al dematí, la decapita i així ho fa cada nit. Fins que li toca comparèixer amb el sultà a la filla del visir, Sharasad. Aleshores ella comença un conte que no acaba en una sola nit i el sultà, intrigat per saber el final, li perdona la vida per escoltar la resolució del conte la nit següent. Sharasad acaba el conte i en comença un altre que tampoc acaba en una sola nit, i Shariyar, de nou, li perdona la vida per escoltar-ne el final. I així consecutivament fins que, passats ja tres anys, Sharasad es queda sense més contes per explicar. Però el sultà amb tant de temps, s’ha arribat enamorant de Sharasad així que li perdona la vida i es casa amb ella.